Escena en penombra blava amb una gran finestra quadriculada al fons – El coronel ocell, Quatre per Quatre
Un home gran amb gorra de llana i manta assegut en un llit d'hospital – El coronel ocell, Quatre per Quatre
Una dona amb abric blanc obert i faldilla de colors estén els braços – El coronel ocell, Quatre per Quatre
Un home amb gorra de llana s'inclina des d'una llitera sobre un home estirat a terra – El coronel ocell, Quatre per Quatre
Un home amb barret i jaqueta de camuflatge parla amb un pacient cobert amb una manta – El coronel ocell, Quatre per Quatre
Un soldat estirat a terra s'amaga sota un llit d'hospital – El coronel ocell, Quatre per Quatre
Una dona amb jersei vermell estén la mà cap al públic – El coronel ocell, Quatre per Quatre
Una dona amb jersei vermell escriu a una taula amb telèfon vermell davant d'un soldat – El coronel ocell, Quatre per Quatre
Soldats amb camuflatge i gorres de llana caminen per l'escenari – El coronel ocell, Quatre per Quatre
Un soldat dels cascos blaus amb uniforme de camuflatge i boina blava – El coronel ocell, Quatre per Quatre
Un soldat amb gorra de llana assenyala endavant mentre un altre s'ajup – El coronel ocell, Quatre per Quatre
Cinc soldats dels cascos blaus formats amb farmacioles i maletes al seu costat – El coronel ocell, Quatre per Quatre
Una soldat amb uniforme de camuflatge sosté un casc blau de l'ONU – El coronel ocell, Quatre per Quatre
Un soldat amb casc blau de l'ONU fa la salutació militar – El coronel ocell, Quatre per Quatre
Un grup de soldats amb cascos blaus i uniforme de camuflatge a l'escenari – El coronel ocell, Quatre per Quatre

El coronel ocell

de Hristo Boitxev

Dirigida per Marta Otín

Temporada 2006

En un hospital psiquiàtric abandonat dels Balcans, un grup de pacients espera un món millor després de la guerra. L’arribada d’un home que creuen coronel desperta esperances absurdes de salvació i ordre. Amb humor grotesc i absurd, l’obra reflexiona sobre la identitat, el poder i la bogeria col·lectiva. Boitxev utilitza la ironia per mostrar el caos d’una societat destruïda i la necessitat humana de creure en algú.