En un hospital psiquiàtric abandonat dels Balcans, un grup de pacients espera un món millor després de la guerra. L’arribada d’un home que creuen coronel desperta esperances absurdes de salvació i ordre. Amb humor grotesc i absurd, l’obra reflexiona sobre la identitat, el poder i la bogeria col·lectiva. Boitxev utilitza la ironia per mostrar el caos d’una societat destruïda i la necessitat humana de creure en algú.